Una ploma entintava
el vers precís, per volar
als somnis de foc,
on cada nit de puntetes
ens gronxavem
entre núvols de cotó.
Vui cercar els mots
que aturin el temps
on crear el poema,
que ompli els oblits
de les nits d’estels
on florien els petons.
Esmicolarem instants
desxifràrem l’enigma
arran del fil de la vida
on van caure les paraules.
Dansarem entre lletres
al ritme del batec
on la trobada dels llavis
esborraven els silencis.
Isabel Garrido.
No hay comentarios:
Publicar un comentario